Saps que? Hem sigut aquella mena de persones que mai s'han dit el que sentien, ni estimació, ni odi, ni rencor... Sempre ens ho hem guardat tot, i ara jo et trobo a faltar com mai hagues imaginat que ho faria. Tinc ganes de dir-t'ho tot, sense embuts, tinc tantissimes ganes de dir-te com d'important has sigut, com d'importat segueixes sent, de la quantitat de cops que te odiat i la infinitat de vegades que me perdut pensant en tu. Pero se que un cop mes et veure, borrosament, i l'unic que sabre fer es dedicarte un somriure ple de melancolia. M' empassare cada una de les paraules que havien rondat durant nits al meu cap anhelant aquells temps i maleint el mateix temps que va fer que fossis important i que ara em juga una mala passada. Qui sap, potser, potser, algun dia les coses deixaran el seu curs per tornar-se a reunir, potser no tot esta perdut, pero malahuradament tambe haure de deixar en mans del temps els aconteixements que potser mai vindram, potser...

No hay comentarios:
Publicar un comentario