Pero no tot es pas tant dolent, m'agrada, sento que necessito coneixe'm, sento que puc arriba una mica més lluny... tot i que no m'agradi dipositar esperances en mi, tinc fe en que puc seguir endavant tal i com jo vull.
Saps que? He estat meditant sobre tot aixo, de canviar, de ser algu diferent, i aquests pensaments nomes em fan ser mes el que no vull ser. Necessito desconectar, necessito començar de nou, pero aquest cop desde l'interior, un interior desttroçat i amargat, un interior massa funebre per seguir-hi vivint, un interior lugubre, tetric i malmes per el pas del temps, per la societat.
