14 de febrero, feliz San Solterin, ballentine's!

Arriba un cert punt a la teva vida en que has de decidir o seguir endavant, o quedar-te, estancar-te. Si esclleixes seguir endavant has de comprendre que dins d'aquesta elecció hi entra tambe el madurar, el ser realista. Deixar de somiar i d'inventar, que no dic pas que sigui dolent, simplement, que et fara mal i llavors et colapsaras, t'estancaras, i aixo no forma aprt de la teva elecció. T'has de donar conte que no ets res ni ningú, que ets el que ets i que no ho podras canviar, que seguiras sent asquerosament fastigosa.
Has d'aprendre a no deprimir-te per un fisic, doncs tu mai seras com les altres, accepta-ho. Has d'aprendre que no pots desitjar que algu t'estimi, perque no t'ho mereixes. Has d'aprendre a no pretendre ser millor que els demes, mai ho aconseguiras. Has d'aprendre tantissimes coses, has d'aprendre que seguiras sent tan despreciable com sempre, que mai ningu es fixara amb tu, que tots son millors i que hauries d'aprendre a respectar-los. Pero aixo només si decideixes seguir endavant, perque sempre et queda la possibilitat de quedar-te, de no fer front al que enrealitat ets, d'estancar-te i no sufrir, de ser un res en un buit i no de donar-te conte de que ets un res en un tot.